Por J. M. Goig
Publicado en Històries que passen
Pirata.cat és un partit polÃtic que es va fundar l’agost del 2010. Va sorgir quan uns afiliats de Catalunya del Partido Pirata van decidir que la seva impaciència havia arribat a un lÃmit respecte a l’inoperativitat dels estatuts del partit espanyol: es volien presentar a les eleccions a toda costa i tenir més presència als mitjans.
Resulta que la casualitat va fer que aquell mateix agost em vaig afiliar al Partido Pirata. I buscant la territorial catalana em vaig trobar que s’acabava de fundar un partit nou: pirata.cat. Aixà que veient que es reunien cada diumenge al carrer Riereta de Barcelona, vaig anar a coneixe’ls. Allà em vaig trobar amb els fundadors, vam parlar i em van deixar clar que pirata.cat no necessitava propostes de cap tipus: tot es solucionava amb respectar els Drets Humans, l’ideari i, per tota la resta es votaria mitjançant la democrà cia directa. I es aplicaria l’absoluta transparència.
Això de la democrà cia directa em va agradar molt. Per fi un partit sense cúpula ni dirigents que dictessin el que s’havia de fer. Com em vaig equivocar. La primera pista em la va donar el fet de que els fundadors del partit demanaven als altres no estar presents a les reunions de la junta. Una forma extranya de ser oberts i aplicar la transparència.
Però el primer gran shock va ser en el moment de confeccionar les llistes per Barcelona per a les eleccions catalanes de l’octubre de 2010. Just el diumenge que es van tancar les llistes vaig estar a Riereta ajudant en el que vaig poder. Durant aquella tarda, el Kenneth, un dels fundadors, va estar recordant que cap a les 9 de la nit es votarÃen les llistes. Vaig pensar que els afiliats votarÃen en quin lloc aniria cadascú. Però per la meva sorpresa, van dir que es votaria només al cap de llista en aquell moment i només es faria amb els vots dels afiliats presents a mà alçada. Llavors em va desagradar molt l’assumpte, se’n va passar pel meu nas que tot allò estava preparat i em vaig presentar com a candidat. Quina sorpresa que es van emportar! Els altres dos candidats van ser el Xavi, ara president del partit, i el Jordi, els dos, fundadors. Es va dir que el guanyador seria el cap de llista, el segon aniria quart, per això de la paritat, i el tercer aniria el cinquè o sisè. La Gemma, dona del Xavi, encarregada de la tasca de confecccionar les llistes va assentir. També es va fer broma sobre que el Kenneth aniria segon perquè el seu carà cter i les seves pintes no anirÃen bé davant la premsa si fos el cap. Hahaha, quina grà cia. Es va fer que els candidats a cap de llista expliquessim les nostres credencials davant de tothom, i es va votar. Es clar, jo no tenia cap oportunitat i vaig caure a la primera volta. A la segona volta va guanyar el Xavi. I tot bé i a caseta.
Dies desprès, quan vaig accedir a les llistes vaig comprobar que la meva posició era la catorzena. No m’importava realment la meva posició, però està clar que van passar olÃmpicament del que s’havia acordat. I vaig decidir exposar-los, encara que privadament: vaig enviar un correu als fundadors. Vaig pensar que podria ser un error atribuït a les preses i l’inexperiència. Però les respostes em van reafirmar de que no, de que tot estava preparat. Per exemple, el Xavi em va dir que ja no es podia subsanar l’error de la meva posició a les llistes, que no valia la pena. I la Gemma em va dir que com m’havia atrevit a presentar-me, que què havia fet jo i que no s’en recordava del que es va acordar sobre la meva posició a la llista. En total vaig descobrir que entre ells havien decidit que el Xavi seria el cap de llista i que el Jordi es presentaria per a donar la sensació de que els afiliats els triaven. Es clar, no s’esperà ven el moviment d’un outsider com jo. En tot cas, encara conservo aquests històrics correus.
Ara ha passat un any i l’afer “joavalo” ha forçat a que els pirates de Lleida es donessin de baixa. La resposta del nucli fundador ha estat tancar files, com a qualsevol partit. Han desenvolupat un discurs incontestable, i a més les seves respostes són ad hominem, sobre tot les de David, l’encarregat de mantenir l’ordre: en comptes d’argumentar continuen preguntant “i tu què has fet?” Com si el que algú fes o deixès de fer tingues alguna cosa a veure amb els fets. Està clar que aquest no és el camà d’un partit que vol marcar diferències amb els tradicionals.
Bé, i per no estendre’m gaire, deixaré de banda les lluites de poder amb el partit pirata espanyol i altres confabulacions que es fan per sota i de les que els afiliats de base són aliens.
Sé que algú em podria preguntar per què faig públic això ara i no fa un any. Perquè sempre he estat il•lusionat amb el moviment pirata i em vaig donar un temps raonable per veure cap a on es movien els aconteixements. Ara ja tinc clar que els motius d’aquestes persones són utilitaristes. No els importa trencar amb els ideals si poden aconseguir alguna cosa. Parlen de democrà cia directa però mantenen actituts i ambicions individuals que no es corresponen amb això. I ja els està bé si no hi ha més gent participant; i si algú que participa no ho fa segons els seus termes senzillament l’ataquen i destrueixen. El problema de pirata.cat no són els seus ideals, és tota aquesta gent que diuen que els apliquen.
Haig de dir que no tinc res a guanyar ni res a perdre amb tot aquest assumpte. Sempre he estat independent i ho continuaré sent. He decidit que de moment seré un afiliat inactiu. No penso compartir llistes ni moure un dit del que ja he fet. M’agrada molt el moviment pirata, penso que és el futur ja. Lamentablement, els que tenen els “drets de franquÃcia” ara mateix a Catalunya no són el que jo esperava. M’han desil•lusionat.
loading...
Lee más sobre: cinisme, pirata.cat
Otros artículos relacionados que pueden interesarte:
- SOPA aplazada indefinidamente, la “operación nuclear” también.
- #megacomplaint: Denuncia conjunta de afectados por el cierre de Megaupload
- Imágenes de la protesta contra SOPA de este 18 de enero de 2012
- Un any sent pirata
- Yo Avalo
Comenta usando Facebook
4 comentarios. ¿Añades el tuyo?»
Gracias por enlazar aquí:
RSS feed para los comentarios de esta entrada. URL de TrackBack
Només agraïr-te el comentari, tota crÃtica és necessà ria per seguir endavant. Anava a respondre al teu correu a una de les llistes, però aprofito el teu bloc per fer-ho en públic.
Sobre el tema llistes, com has comentat, en part tens raó. D’entrada, no té gaire sentit votar només el cap de llista. Però l’alternativa passar per fer un sorteig o fer una votació amb tantes persones com llocs a ocupar hi hagi, acabant per ordenar per número de vots.
La primera opció presenta un problema: fora de PIRATA.CAT no entenen que funcionem diferent a la resta. Per tant, el cap de llista serà sistemà ticament acosat pels mitjans de comunicació. AixÃ, si et toca ser cap de llista, automà ticament et buscaran.
La segona també presenta més problemes, que l’anterior no té, però tampoc té els problemes de l’altra: qui es presenta voluntà riament és perque assumeix que pot ser el primer (val, en l’altra també, però després entrarem en la clau de tot plegat), però requereix molta gent per omplir les llistes, tal com es pot veure en les elecciones anteriors. Parlem de més de 30 persones per les generals i més de 50 per les autonòmiques.
Com pots imaginar, trobar un número de 30 o 50 persones disposades a assumir potencialment ser la capçalera de la llista és difÃcil, per no dir impossible. I per altra banda, en la segona opció, obligues als pirates a votar a moltes persones que realment no coneixen de res o molt poc. Quan es fan aquestes votacions es fa l’esforç de tenir una mica de currÃculum de cadascú, però imagina haver de llegir 57 currÃculums per fer una llista pel 2014 a les autonòmiques. No sóna gaire bé oi?
AixÃ, allò que tu deies que és utilitarisme, penso que és pragmatisme. Les votacions per cap de llista (i primeres posicions) presenten una barreja de les dues opcions esmentades: per una banda un número de persones (que no se sap a priori) es presenta per aquesta posició compromesa (amb tota la responsabilitat que comporta) i es vota, acabant ordenats per vots a les primeres posicions, i la resta s’omple amb la gent que s’ofereix, prioritzant afiliats sobre independents, etc.
Entenc el teu raonament, però també espero que comprovis amb aquests exemples que no és del tot viable, malgrat no ser impossible a cap nivell. En tot cal cercar un equilibri.
Respecte les reunions de junta, ja saps que jo en formo part i mai m’he trobat pas sol. Hem tractat els temes obertament, com a mÃnim, en la meva presència sempre ha estat aixÃ.
Com et vaig comentar, als estatuts tens totes les eines per fer canvis substancials en el partit. I per part meva també faré el possible per que totes les crÃtiques no caiguin en l’oblit. No sóc ningú més especial que els altres, ni pretenc fer content a tothom, però el meu tarannà de cercar solucions fa que escolti sempre, dins de les possibilitats del meu estat d’à nim, i mirar de trobar nous camins i eines per fer les coses millors.
Espero veure’t a l’Assemblea demà ! Ser afiliat inactiu no vol dir perdre el contacte amb la resta
loading...
Dario, grà cies per la teva resposta
Respecte al pragmatisme que dius, ho sento però això ho deixo als partits tradicionals. Crec que la gent que vota pirata.cat busca exactament el contrari, que no sigui pragmà tic sinò honest amb el que defensa. El sistema electoral obliga a presentar unes llistes, però el cap de llista no té per què parlar amb els mitjans. Per això es pot escullir un portaveu. I si els mitjans no està n acostumats, doncs que s’hi acostumin. Pirata.cat està per crear noves formes de fer les coses, no per repetir les ja existents.
Respecte als currÃculums de cadascú penso que a una veritable democrà cia són irrelevants. SÃ, a una democrà cia real y directa no pot primar el meritarisme perquè llavors una persona sense ESO no es podria presentar. Si es vol una democrà cia, un govern del poble, no es pot substituir una èlit amb una altra èlit, per molt bona i encertada que sigui. A més torno a repetir-ho: pirata.cat diu que els seus parlamentaris no votarà n per ells sinò el que els seus afiliats votin. Llavors, inclús el meu fill de 5 anys podria ser representant de pirata.cat perquè sap prèmer un botó.
Ho sento Dario, però avui no aniré a l’assemblea. I a més m’he donat de baixa de les llistes de correu de comunicació i de campanya. He vist que la majoria de respostes a la baixa dels pirates de Lleida ha estat contrà ria al meu parer. Perfecte, accepto la majoria. Però com no m’agrada el que he vist aquests darrers mesos amb la culminació d’aquesta baixa dels de Lleida, doncs m’he decidit a escriure aquest post. Sé que pot semblar una crÃtica forta però no ho hagués fet si no m’importés pirata.cat i les coses no haguèssin anat com he descrit. No, de moment vull estar a l’ombra per un temps. Si veig que les circumstà ncies retornen la meva il•lusió no dubtis que tornaré per dir la meva.
loading...
No és cap crÃtica forta, la veritat. Només dir que el món no està preparat per nosaltres, aixà que hem de saber actuar, treballar i expressar-nos per a portar el canvi amb el camà de transformació que som.
No es pot viure de teories ni d’allò que un creu com han de ser les coses. En l’equilibri està la força i, tal i com ho planteges, se’t menjaran allà fora.
Un exemple clar ha estat l’afer de Jo Avalo. Jo creia que per molt que un partit es digui X, si els seus principis s’allunyen d’allò al que el nom sol ser associat i demostren trets que un no esperaria mai d’una formació amb aquest nom, respectant els DDHH i la democrà cia, la gent simplement els ignoraria o s’informaria, veient que el nom simplement és desafortunat. Ja has vist el resultat.
Per tant, assegurar que qualsevol serveix per estar al lloc d’un diputat, per molt que no prengui decisions, és ser innocent. Cal gent amb les idees clares, una bona base i molta resistència.
Els partits actuals no són pragmà tics, són dictatorials, anclats en el segle XIX.
loading...
Estimat Dario
1.- Si el món no està preparat per a nosaltres, és la nostra feina preparar-lo.
2.- Des de que tinc ús de (sin)raó molta gent m’ha dit això. Si em volen menjar espero que ho facin acompanyat de patates fregides amb ketchup, i que es possin a la cua dels altres que han volgut fer-ho. Mai he viscut de “teories ni de d’allò que un creu que han de ser les coses.” El més curiós és que això m’ho diu gent immersa dins la inèrcia d’aquesta societat i intento no explicar gaire com visc realment per no despertar envejes. Hi ha altres formes de fer les coses, quina culpa tinc jo de que a molts els semblin impossibles?
3.- El problema de FA no és el nom. És que al seu bloc demostren no tenir la intenció de respectar els Drets Humans, que pirata defensa. Discriminar a persones per la seva nacionalitat és no respectar els Drets Humans, i amb això no hi ha mitges tintes: Els Drets Humans es respecten o no es respecten.
4.- Assegurar que qualsevol serveix per a estar al lloc d’un diputat no és ser innocent, és ser demòcrata. Democrà cia, govern del poble, no govern dels suposadament més preparats. A veure si comencem a entendre les coses: un panader té el mateix dret que un premi Nobel de defensar les seves idees al parlament, a l’igual que una perruquera i un jove de 18 anys que no ha acabat l’ESO. Em sembla que a molts passar el sistema educatiu al complet i tenir un tÃtol universitari els fa creure’s els reis del mambo. Doncs, no, senyors, inclús Belén Esteban té dret a ser presidenta si la gent la vota. Comencem ja a treure’ns les benes elitistes dels ulls.
5.- I sÃ, completament d’acord amb que “els partits actuals no són pragmà tics, són dictatorials, anclats en el segle XIX”. Per això creia que pirata.cat era un partit diferent.
Veig que a la nova assemblea de pirata.cat es votarà una altra vegada només qui serà el cap de llista. Realment no entenen res, i juguen al mateix joc que els altres partits, encara que diguin que no. No es poden canviar les coses si es juguen amb les mateixes regles que es volen canviar perquè aquestes ho emmerden tot. Ja ha passat altres vegades i tornarà a passar amb el moviment pirata si es continúa actuant aixÃ. Al temps, amic meu. I, és clar, estaré encantat d’equivocar-me en aquest sentit.
loading...